No podien acabar millor estes dos setmanes d’adaptació a Regensburg i l’estil de vida alemany. Ahir diumenge vam anar al Starkbierfest que com lo seu propi nom indica és lo festival de la cervesa Stark. La peculiaritat d’aquesta és que està feta amb doble malta amb lo conseqüent augment de la graduació alcohòlica a 8º (més o menys com una Voll Damm).

Lo lloc es trobava a un petit poble denominat Adlersberg a uns vint minuts en autobús de Regensburg. Vam sortir a la vora de les 12 del matí de la parada principal del poble. Allí ja vam poder observar que los alemanys es preparaven consciençosament per a l’ocasió. Alguns d’ells portaven los típics pantalons bavaresos de cuiro que deuen utilitzar només per estos tipus de festa sense llimpiar-los perquè molts ja portaven impregnada la olor de la cervesa. Lo bus com era d’esperar estava igual d’embotit que una botifarra. Per un moment em va recordar als autobusos xinos que agafava cada matí per anar a treballar. Lo fet curiós (per dir-ho d’alguna manera) lo van posar un “punkarres” que viatjaven amb els seus gossos. Ja vos podeu imaginar la situació dins de l’autobús on la calor humana es mesclava amb la pudor dels gossos i de la cervesa.

Havent arribat a l’última parada i narcotitzats per l’aire viciat del bus encara havíem de caminar uns vint minuts per verds prats fins assolir lo poblet. Lo camí feia pujada i es feia bastant dur. Tot i això pensava en lo “graciosa” que seria la tornada a la tarde després d’uns quants litres d’Stark.

Al cap damunt de la costa es trobava Adlesberg. A les afores d’aquest petit poble hi havia una explanada de llargues taules on los alemanys ja anaven per feina. A més a més hi havia una carpa preparada per si les condicions meteorològiques es tornaven adverses. L’ambient era molt animat. Hi havia molta gent jove però també gent gran que portava als seus crios que es quedaven jugant pels camps mentre los seus pares es posaven les botes. Tot plegat un ambient molt familiar i festiu.

Natros los erasmus ocupaven dos d’estes llargues taules. Per torns ens vam anar aixecant per fer cua i comprar les cerveses. La cosa va anar prou ràpida i al cap d’uns minuts i per uns raonables 7€ ja  tenia a les meues mans  la famosa Stark. No cal dir que les gerres eren totes d’un litre en consonància en les mesures alemanyes (per cert, al final de la festa en vaig agafar una com a souvenir). La sorpresa que vaig tenir va ser el color de la cervesa. Era negra. No és que la cervesa negra no m’agrado però no es de les meues preferides. Tot i això esta tenia un gust més dolç i no tant amarg com una Guiness per posar un exemple. Per això era més agradable al gust i es bevia en més facilitat. Aquest fet li conferia un punt de perillositat, ja que quan una cervesa te la beus com si fos aigua les conseqüències posteriors no son les mateixes. A banda de la cervesa també hi havia aliments sòlids. Com no, no podien faltar les típiques salsitxes, però també hi trobàvem entrepans de lloms i porcions de pizzes.

La tarde va anar passant mentre les gerres anaven buidant-se. Abans de fer-se de nit es va posar a ploure i ens vam  refugiar dintre de la gran carpa. Allí dins hi havia la típica orquestra alemanya interpretant en gran entusiasme los himnes bavaresos mentre la gent mos pujàvem damunt los taburets i les taules ballant també amb molta passió. Los “prosts” (salut en alemany) s’anaven succeint un darrere l’altre i ja vos podeu fer a la idea de l’espectacle que és un munt de gent brindant en gerres de litro. Vam allargar la festa fins a les vuit i mitja, moment en el qual vam emprendre la baixada cap a la parada del bus. Creient que seria més dura només vam tenir que anar en compte de no patinar degut al fang que s’havia format per la pluja . Al arribar a baix vam tenir que cridar un taxi ja que havíem perdut el bus que passava cada hora. Al tornar a casa teníem la sensació com si fossen les tres o les quatre de la matinada ja que lo  nostre estat físic i mental era lo mateix que en estes circumstàncies. Tot i això mon anàvem a dormir contents d’haver participat en una festa tan típica alemanya.

Us dono la benvinguda al nou bloc dels contes bavaresos on a partir d’ara us aniré explicant-vos les historietes que em vaigon passant per Regensburg i Alemanya. La idea fonamental és la mateixa que vaig fer servir a l’ anterior blog dels contes xinos, es a dir, intentar contar de forma amena i entretinguda lo meu dia a dia per estes terres. I sí, tranquils que també hi haurà fotos de menjar! XD

Primer de tot i per a posar-mos en situació  vos explicaré que des de lo dilluns passat estic vivint a Regensburg, un poble de 130000 habitants a la vora del riu Danubi. Forma part de la regió alemanya de Bavaria (d’aquí lo nom del blog). Dels 130000, 30000 aproximadament són estudiants repartits entre la Universitat de Regensburg i la Universitat de Ciències Aplicades (la meua). D’estos números s’entén que Regensburg sigo la primera ciutat d’Alemanya en més densitat de pubs, bars i restaurants.

Com ja també segurament sabreu estic fent un Erasmus. Les paraules que ràpidament et venen associades a n’este nom són: orgasmus, festa, molts d’excessos, etc. Jo pensava que l’Erasmus estava sobrevalorat, que la gent exagerava al contar les seves experiències, però després d’una setmana intensa us he de dir que no. No se si és aquest poble i lo munt d’estudiants que hi ha però casi cada dia podries sortir de festa. Això si, encara no hem començat el curs. Quan la cosa vaigo en serio ja us diré.

Efectivament, aquesta setmana ha estat intensa en tots los sentits. Hai conegut molta gent. Majoritàriament tots los erasmus que han arribat nous. Entre ells hi ha molta varietat de nacionalitats (potser no tant com la que teníem a Xina) encara que los que predominen són los castellans (3 sense contar-me a mi). Entre los altres hi ha gent de la República Txeca, Holanda, Finlàndia, Dinamarca, Polònia o Brasil. També hem conegut als nostres tutors que són els que al llarg d’estos dies mos ajuden a fer tots los tràmits amb la universitat, bancs, així com organitzar-nos activitats diverses. Us poso algunes fotos de les sortides i festes que hem fet aquesta setmana. En successives actualitzacions us les aniré explicant una mica.

Pos això ja ha començat, intentaré buscar un raconet cada dia per anar explicant-vos estos contes que espero us interessen tant com a mi m’agrada contar-los.

Bis später!!